Nacimiento
És rodona. Té el cabell rodó, uns ulls grans
(rodons)
i una perla a cada orella. No és grassa, només una mica escurada, però té una bola per cabell, poc cabell, cabell inflat, s’hi pot veure a través. Parla amb una dona
(és a dir, una dona l’escolta)
una dona que és una cua de cavall tenyida d’un color elegantment poc definit agafada amb una goma de brillantets, una armilla peluda i unes ulleres grans i a joc amb el color del cabell que li fan de diadema.
Doncs fa com dues taules i mitja nena, així, i hi poso molsa però de la que no té bichitos, falsa, saps? Tot ple, pleníssim, sembla el bosque del Amazonas, allò, i és car eh? però ho faig pels nens que els fa molta il·lusió, i després, les figuillas, que cada any vaig a buscar a la fira de Santa Llúcia, hi vas? jo sempre, però és una vergonya, els taulells (es posa una mà davant els ulls) aquest any estan así, así, me entiendes, delante de los ojos dels nens, tu creus, com han de veure alguna cosa? Bueno, però vaig col·locant les figurillas una a una, queden tan maques, i també el nacimiento allí al medio, amb els angelets, que sempre he pensat que són ridículs, però si no els poso, què pensaran els nens, no? i vaig comprar fa dos anys una fuente allò amb un riu que no vessa però és d’aigua de debò, perquè els nens el paper de plata no se’l creuen i oh! no t’he dit res de les llums, n’hi ha pertot arreu una pel foc que fan flames, una per la cuna del nen, llumetes per les estrelles, que les penjo de la cornucòpia del mirall que tinc darrere les taules, saps? i és un moment tan emocionant quan les encenc… que l’altre dia em ve el gran i em pregunta si Jesús existeix de veritat i em quedo amb una cara que clar no sé que li dic i “ves a preguntar-li al papà” (riures) com se li acudeixen aquestes preguntes tan profundes, digo yo.
